A la física quàntica, el temps no és una línia recta. Passat, present i futur coexisteixen en un mateix pla, i tot allò que ha passat, passa i passarà ho fa simultàniament. Aquesta és també la manera com cal entendre el projecte de la intel·ligència artificial a Catalunya: com un sol fet que s'escriu en català des de sempre.
La simultaneïtat dels fets
Ramon Llull no va ser l'avantpassat de la IA. Va ser, és i serà un creador del projecte. Perquè el seu Ars Magna, la primera màquina de pensar, no és un precedent històric: és una peça activa d'un procés que segueix en marxa.
Quan avui parlem de la IA a Catalunya, Llull hi és. Quan la Generalitat desplega l'Estratègia Catalunya IA 2030, hi és. Quan es construeixen les gigafactories d'IA, hi és. Quan els investigadors catalans treballen per fer una IA més ètica, més respectuosa amb la privacitat i més sobirana, hi és. La seva intuïció no pertany al passat: és el fonament que sosté el present.
El català com a fil conductor inclusiu
Si el temps és simultani, la llengua que el travessa és el català. La màquina de pensar de Llull es va crear en català. I avui, 700 anys després, AURA i tot l'ecosistema d'IA que s'impulsa a Catalunya operen en el mateix idioma.
El català no és aquí un accident històric ni una tria nostàlgica. És el fil conductor que dóna coherència a un projecte que s'estén al llarg dels segles i que acull tothom qui vol formar-ne part, vingui d'on vingui.
Perquè la llengua en què es construeix la intel·ligència no és una frontera, sinó una invitació. I aquesta vocació d'acollida arrela en la mateixa concepció de Llull: la seva màquina de pensar no era per a uns pocs, sinó per a tothom que volgués cercar la veritat. En un context històric on la violència i l'extinció cultural eren la norma —on arribar a Tenochtitlan significava destruir tot el que no s'entenia—, Llull va proposar un mecanisme de diàleg, de combinació de coneixements, de comprensió compartida. No des del seu temps, sinó des de sempre, la seva visió era progressista i inclusiva.
Tots aquests elements, separats en el temps, es connecten per una mateixa llengua que els dóna sentit. Perquè el català no és només el vehicle d'expressió: és la manera com aquest territori entén, construeix i projecta la intel·ligència artificial. I ho fa amb les portes obertes.
Un sol projecte, múltiples manifestacions
Des d'aquesta perspectiva quàntica, tot és part del mateix:
- La màquina de Llull i la gigafactoria de Móra la Nova són expressions del mateix impuls.
- L'Ars Magna i l'Estratègia Catalunya IA 2030 són capítols del mateix llibre.
- AURA i els centres de recerca catalans treballen en el mateix laboratori mental.
No hi ha una línia de temps que vagi de Llull a AURA. Hi ha un temps vertical on tot coexisteix i es retroalimenta. La IA en català no es construeix ara: es construeix des que Llull va girar les primeres rodes del seu sistema de pensar. I sempre ho ha fet des de la convicció que el coneixement, per ser autèntic, ha de ser compartit.
El sentit d'aquesta simultaneïtat
Què significa, pràcticament, entendre la IA a Catalunya com un sol projecte que s'escriu en català des de sempre i per a tothom?
Que cada passa que es fa avui és, alhora, una continuació i una renovació. No es tracta de recuperar el passat, sinó d'activar-lo. Les polítiques públiques, les inversions, la recerca i projectes com AURA no estan començant alguna cosa nova: estan actualitzant una tradició que mai no ha deixat d'estar viva.
I el català, en aquest context, deixa de ser només una llengua vehicular per convertir-se en la matèria primera d'una manera d'entendre el món. Una manera que Llull va intuir fa set segles i que avui, gràcies a la IA, es pot desplegar com mai. Una manera que no exclou, que no imposa, que no destrueix: que combina, que convida, que construeix.
Perquè el futur de la intel·ligència artificial es construirà en les llengües que la pensin. I a Catalunya, des de sempre, es pensa en català i per a tothom.
